La Vanguardia
25/10/2016

Descobreixen un misteriós milpeus verinós amb 414 potes i 4 penis 

 

El artròpode habita en una cova del parc nacional de les Sequoies a Califòrnia 

 

El nou milpeus té més de 400 potes i posseeix 4 penis (ZooKeys (Paul Marek / Virginia Tech))

 

Paul E. Marek, Jean K. Krejca, William A. Shear

Un misteriós milpeus verinós, mai vist fins ara, ha aparegut a l'interior d'una cova del parc nacional nord-americà de les Sequoies a Califòrnia. L'animal és un artròpode de 414 peus i posseeix dues-centes glàndules verinoses. Segons dades de l'estudi sobre la troballa, l'animal disposa de quatre penis que, segons els investigadors, podrien haver evolucionat a partir dels seus peus. 

El descobriment del milpeus (Illacme tobini), el recull un article de la revista especialitzada ZooKeys signat per Jean Krejca, de la companyia Zara Enviromental LLC, i els taxonomistes Paul Marek, de la Universitat Tecnològica de Virgínia i Bill Shear, del Hampden-Sydney College. 

El artròpode té 414 peus i fins a dos centenars de glàndules verinoses. A més té una boca estranya, amb una forma inusual que els científics desconeixen, per ara, com funciona. A més de les característiques descrites pels descobridors, l'invertebrat té el cos cobert de llargs pèls sericígenos. L'animal no ostenta el rècord de peus en el món natural: els centpeus femella de l'espècie Illacme Plenipes, de tres centímetres de llarg, arriben a tenir fins a 750. 

Paul E. Marek, Jean K. Krejca, William A. Shear

El més curiós d'aquest diminut però perillós animal no són les seues potes o el seu verí, sinó les seves habilitats sexuals: el artròpode disposa de quatre penis, que segons sembla podrien haver evolucionat a partir dels seus peus. 

Segons les dades de l' estudi publicats pels investigadors en ZooKeys, el milpeus trobat a la cova del parc nacional californià formaria part del gènere IIlacme, únic representant de la família de la Siphonorhinidae a l'hemisferi occidental. El seu parent més proper conegut, Nematozonium filum (descobert el 1939) és endèmic de les muntanyes de Drakensberg de Sud-àfrica.

La distribució geogràfica actual de l'Siphonorhinidae a Califòrnia, Wallacea, Sundaland, Himàlaia, Índia i Birmània, i el sud d'Àfrica probablement representa restes de la seua antiga àrea de distribució i una antiga radiació anterior a la ruptura de Pangea fa més de 200 milions d' anys, segons un estudi publicat el 2006.
A causa de que hi ha poques espècies en el grup dels Siphonorhinidae se sap poc sobre aquesta família d'artròpodes, d'aquesta manera, la nova troballa proporciona dades significatives de l'espècie.